Setembre funambulista

Fa poc, llegia en una piluada que agost i setembre vénen a ser el diumenge i el dilluns de l'any. 

Quan era menuda, recorde que arribada aquesta època estava entusiasmada per tornar a escola. Retrobar-me amb els amics que feia més de dos mesos llargs que no veia. Obrir, olorar i descobrir aquells llibres nous, perfectament forrats sense cap bambolleta. Estrenar els llapis, llibretes, bolis de colors. Conèixer la nova classe, que en la meua escola anaves pujant de pis segons passaves de curs, amb l'important significat que adquiries en la jerarquia social estudiantil (estava clar que ser dels majors volia dir guanyar-te l'admiració i el respecte dels cursos inferiors). 

Feia uns anys, que venia disfrutant d'un mes de vacances 'obligat' en agost. El pitjor mes (al meu parèixer) per viatjar o moure't per qualsevol lloc. Tot està petat. Fa calor, a no ser que desideixes viatjar als països nòrdics o hemisferi sud. A la muntanya per la nit s'està també la mar de bé, però per el dia no hi ha qui avance baix aquest sol fins la poqueta nit. Una altra opció (la més econòmica) és que et passes a remulla tot el mes. Ja siga a la platja, a la piscina o al riu. Que sí, que sí, que de tant en tant està bé, i si pots anar combinant totes tres opcions, més que millor. Però arriba un punt en que tots els dies et semblen iguals fins al punt que avorrits. I penses que guardar-te una setmaneta de vacances per una altra època de l'any vindria a ser l'opció més acertada (sempre i quan no tingues criatures, perquè si les tens has de fer malabarismes per poder dedicar-los tot el temps que desitges).

Per a nosatres, que tenim el privilegi d'estiuar a la mar amb la família. On no hi ha horaris 'massa' marcats. On es conviu amb una flexibilitat mediterrània (sense presses, tot al seu moment, respectant el seu ritme). Ara és època de tornar a casa. De retrobar el nostre espai. Passejar per els nostres carrers. Escoltar els sorolls del barri en obrir una finestra (la campana del Beatet continua tocant puntual a misa a les huit i quart del matí). Tornar a l'escola (ací, com una forma d'anar adaptant-se de nou al ritme de l'escola, van tan sols mig dia fins a l'octubre). Setembre és temps de jugar a equilibrar el ritme de vida als nous horaris.

En un d'aquests retrobaments, la llavor d'alvocat que deixàrem al juny (he anat venint de tant en tant a canviar-li l'aigua) ens ha donat aquesta preciosa benvinguda,

Sense cap dubte, m'agrada el setembre (i els dilluns també)!
:)