Feia un temps que venia pensant que, quan Carme estrenara el seu vestit, anava a cridar a Majo Vila per a que li fera el reportatge gràfic. Necessitava la seua sensibilitat per a captar allò que més m'agrada, la naturalitat (no tots tenen la fragilitat emocional per a aconseguir-ho).
Em considere una persona amb les idees prou clares. Sé el que m'agrada i el que vull. No solc dubtar a l'hora de prendre una decisió. Però he de reconéixer que hi ha certes situacions, com és el cas, en que tinc la debilitat de no confiar en la desició presa fins a l'últim moment. Crec en el que faig. M'apassione alhora de fer-li alguna cosa personalitzada a algú. Li pose tota la meua estima. Però la veritat és que, fins que no veig el resultat final, em costa estar convençuda del que he fet.
Carme estava feliç. I jo, encara, m'emocione...
Majo, quan quedem? ;)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada