Inspirats en la cultura mil.lenària xinesa: "Si vols ser feliç, planta un jardí", versionejant-la (al meu paréixer, el jardí no és funcional, més bé ornamental) i aprofitant aquesta assolellada terrassa que tenim per a viure, fa vora sis mesos que tenim un hort . Més que un hort, un hortet (modernament anomenat) urbà. On, originàriament, hi vam plantar: rave, enciam, bleda i rúcula. I desafiant les recomanacions d'espècies per plantar de cara a l'hivern: cogombre i tomaca.
Sóc contrària a plantar o reproduïr, en el cas dels animals, espècies no autòctones. Però, per no fer-li un lleig a un amic, que m'havia donat llavors, que havien viatjat fins ací des del llunyà Sud-est asiàtic, també hi vam plantar tatsoi.
Regant-lo regularment i mimant-lo amb guano natural (això és el que indica el paquet i l'oloreta l'identifica sense cap confusió) vam arribar a tenir un hort així de preciós.
Però, malauradament, el cogombre no va resistir el fred de l'hivern. I la tomaca va quedar molt tocada. Els raves els vam collir al gener i la rúcula també ens la vam menjar.
Arribada l'estimada i desitjada Primavera, hem fet neteja. Estem recuperant la tomaca (té uns nous brots forts, verds i brillants). La bleda i l'enciam continuen preciosos i lluents (estàn boníssims). I hem replantat cogombre, rúcula i rave.
Però amb dubtes per la mesura adecuada i el temps de recolecta del tatsoi (trobe que ens hem passat una mica...). I, malgrat que s'ha convertit en planta ornamental, em sap malament desfer-me d'ella.
A més a més, hi ha una abelleta que la visita constantment al llarg del dia. I com que ens agrada tant la seua presència, està més que asseguarda per una temporada la seua extistència.
Feliç Primavera!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada